Dubtes

Esfera

favaritx — Dim, 02 Set 2008 08:10:26

Sempre guanya. A tot, en tot. Jugant a tennis, fent un sudoku, presentant un projecte arquitect�nic o en un concurs de somriures. Est� desolat, trist, a punt de deixar-ho tot, i perdre. Per� en cada derrota, guanya. Sempre �s una derrota m�s gran.

�s com quan demanes si pots fer una pregunta: ja l'has fet. Ella pateix el mateix: viu immersa en la vict�ria. En diners, a la loteria, a la feina, en amors, i fins i tot en vicis. I en virtuts. De tot, m�s.

Un dia fa un llarg viatge al desert marroqu�, i all� el Youseff li aconsella que resti a l'ombra.

A l'ombra, vol dir que hi ha un sol que ho intenta, i genera penombra. I ombra, i ella all�, a ombra, a l'ombra, amb menys llum, discretament.

A ombra, a l'ombra, en la fresca de l'espai clos, no concl�s, �s impossible guanyar o perdre, perqu� l'espai i la llum tot ho magnetitzen, d'escalfor, de pes, el pes del cel sota el sol, el pes de cada gra de sorra que sempre ser� indiferent i diferent al concepte de guanyar o perdre.

Les dunes no guanyen, les ombres i el sol no competeixen. I sempre hi ha la mar, m�s aprop del que sembla.

All�, a Essaouira, acaba l'aventura terap�utica de la nostra ex guanyadora, ara dona d'ombres, dona de caminades sobre la sorra, dona de mirades al mar, sota el cel fort, sota la for�a i el pes dels elements i alhora present, element incorporat, element complementari.

Tant ens costa pensar en termes de no-guanyador, no-perdedor?

Una pista: l'esfera, la m�xima expressi� que no hi ha inici ni base ni final, de la mateixa manera doncs es pot pensar sense termes de guanyar o perdre, de m�s o menys.

L'esfera del sol

La sorra als peus

L'ombra envoltadora

RIP

favaritx — Dim, 26 Ago 2008 11:14:59

- "El RIP, Receptacle d'Identitat Personal, ha estat un �xit, senyor President. El 96 per cent de la poblaci� apta (els extrarradis, presos, minories, antisistema i disminu�ts ps�quicament i mental, �bviament, ja no hi tenen acc�s) ha accedit al RIP, i les nostres firmes patrocinadores ja disposen de les dades fiscals, legals, biol�giques, sexuals i ideol�giques perqu� els nostres clients no s'hagin de preocupar de res".

Els nostres consumidors ja no han de pagar res, de fet ho paguen tot i ho cobren tot, multes, rec�rrecs, serveis, productes, la roba, la hipoteca, el sou, els estalvis, el menjar, les vacances. Te n'oblides, i et multen fant�sticament sense que ni diguis ni escriguis res. Ets totalment inconscient al respecte, ergo no pateixes. �s la postmodernitat consumidora total: el no-saber-se-consumidor sin� un aut�ntic RIP, despreocupat, deslegalitzat, deslligat de rebuts, factures, xifres, n�meros vermells, o blancs o blaus. No hi ha color.

Fins que un bon dia un senyor RIP ha volgut desapuntar-se. No ha pogut. I ha decidit agafar les seves dades, imprimir-les totes i comen�ar a fer-ne papirofl�xia i llan�ar-ho tot des del balc�, de tal forma que les cameres de videovigil�ncia dels carrers queden malmeses, es produeix un cortcircuit, els vigilants de la zona de c�meres es cremen per les guspires, i els seus companys surten al carren en solidaritat en plan punky i comencen a cremar contenidors i aparadors, mentre s'hi uneix l'ex�rcit, inicialment perplex i posteriorment divertit (entenen, intueixen, que �s el caos que calia), el ministre de Defensa es veu obligat a plegar, es concentren un munt d'extrarradis, presos i minories davant el ministeri de la Veritat, i comencen a llan�ar els ordinadors i els tel�fons m�bils contra les finestres.

Despr�s del caos... doncs no, no hi ha res despr�s del caos. Nom�s un senyor que era el que informava al President, que ha creat el PIR:

a fer Punyetes la Informaci� Reservada sobre les nostres dades personals, a fer Punyetes tots els cabronassos que ens tenen fitxats i vigilats a hotmail, yahoo, gmail, facebook, hisenda, la seguretat social, l'asseguran�a del cotxe, el banc per la hipoteca, la ong, el club de b�squet, la perruqueria, el supermercat i la mare que els va matricular a tots i cadasc� d'ells, als que posariem en filera �ndia, o ind� o com cony es digui i els tatuariem un gran RIP en negreta al front.

RD32 Invisible

favaritx — Dim, 19 Ago 2008 10:58:28

S�, l'individu RD32, resident a Barn�tripa, tamb� ha tastat la invisibilitat, des que la serveixen a un preu raonable al servei ND (Noves Dimensions) de la ciutat, en aquest any 2084. Per� RD32 ha decidit que vol seguir per sempre invisible

No, no ho vol fer per poder espiar dones, o converses �ntimes, o reunions importants, o per robar, o per viatjar sense pagar. No, RD32 s'ha adonat que no ser res �s el ser m�s proper al ser total, global, a un nou pas endavant. Ja no es tracta de "ser amb", ni tan sols de "ser part de", sin� d'un "ser total", d'un "ser global". Ser invisible li ha perm�s a RD32 veure, per primer cop, que all� que el fa ser al m�n no �s el seu cos ni la seva visibilitat, ni tan sols el que pugui tocar, sin� el que pugui compartir, com pugui desplegar-se.

�s clar que els seus amics i la seva parella li recriminen que de tant transparent sigui totalment opac, de tant global sigui ego�sta, de tant despr�s d'ell mateix estiguin tots pendents de si hi �s o no, a cada moment, i nom�s ho comproven quan es decideix a parlar.

Ell ha decidit fer-se mut, i fer un pas m�s doncs en la invisibilitat f�sica, i ha marxat a una petita poblaci� llunyana on ning� el coneix ni se n'adona que hi �s fins que una vella bruixa adverteix que un esperit es passeja per all�. La situaci� esdev� absurda: a RD32 li surt m�s car i complicat ser invisible en un petit poble on s'anava a amagar i finalment resulta que fent-se de carn i ossos �s quan m�s passen d'ell, al poblet, i el deixen fer.

Mentrestant, a la ciutat gran, entre la seva gent, s'ha assumit finalment que ell, RD32 sempre hi ser�. No s'ha mort, i no saben quan es morir�, per� certament, quan temps fa que no mires ben mirat a la cara al teu interlocutor i t'adones de com li han crescut les arrugues? Quantes vegades parlam entre noltros sense mirar-nos? Quantes vegades esteim a ca nostra i ja ni prestam atenci� a ses plantes, els quadres i aquelles fotos del viatge que vam fer a una ciutat tan tur�stica on erem, un cop m�s, invisibles entre onades de turistes superficials com nosaltres mateixos.

La invisibilitat de RD32 l'ha fet pensar que, efectivament, el millor sentiment de "ser total", de "ser global" �s no amagar-se per� amagar all� que no vols que mirin, vegin ni preguntin, i mostrar nom�s all� que es pot fer en com�, que val la pena, que pot ser �til per al "ser global". I semrpe ens quedar� tancar-nos sols a casa i baixar les persianes. Visca la invisibilitat gratuita, sense pagar res als de ND, que a m�s tothom sap que a vegades cometen errades i et converteixen en un �sser hum� digne del 2008... i qui hi vol tornar, al 2008?

Pilota

favaritx — Dim, 13 Ago 2008 11:57:25

No hi havia manera de superar l'atontament dels primers moments despr�s de despertar-se, de bon mat�. All� de ser maldestre, tenir els ulls mig tancats i la ment emboirada li va durar hores i dies i mesos.

I va descobrir com en un estat d'emboirament un altre llum i un altre ve� apareixia al seu costat. Els maldestres com ell, els que procuren no xuclar tota la llum, els que procuren no dir-ho tot sempre en un to, volum i ritme alts. No.

Repeteixo: els que no sempre ho han de dir tot en un to, volum i ritme elevats.

I va perdre la feina i li van fer mil proves m�diques. B�, s�, es van inventar una etiqueta diagn�stica nova, i nous medicaments a tal efecte, i un munt de persones atontades parcialment es van indignar amb les autoritats sanit�ries: nom�s ens passa una estoneta despr�s d'aixecar-nos del llit, argumentaven debades.

Somnol�ncia, mig gas, intolerable! van clamar els prohoms de la postmodernitat de l'I+D+I (I d'Imb�cil).

Tu t'ho perds, perqu� el nostre protagonista ha format una fam�lia, viu en la boira, i els seus fills han patit (gaudit) el mateix.

Fins que un dia caminant pel carrer un noi li va demanar al nostre protagonista que li aprop�s una pilota que marxava lluny. I el nostre protagonista no va tenir for�a ni esma, i la pilota va caure pel barranc i es va perdre.

Com es pot xutar una pilota sense tenir ganes de fer un gol�s, sense necess�riament voler que prengui un rumb fort i directe i amb efecte i elegant. No es tracta de xutar per xutar, tampoc, ni de no xutar, ni de xutar fluix, necess�riament. Potser es tracta que la pilota ens xuti al peu, o que fem una altra pilota, amb cordes o cartrons o fils o amb tot.

3'1416

favaritx — Dim, 06 Ago 2008 11:00:50

Nora Baum, neurosoci�loga del temps de la universitat de Munich, portava quaranta minuts fent cua a la caixa d'estalvis per una gesti� i va veure com una fotocopiadora escupia, per� tornava a engolir, un full, fins que dos segons i tres d�cimes despr�s el treia definitivament, sencer. Nora Baum va engegar la paradinha espai temporal que el 2046, gaireb� tothom gaudir�, o no.

La paradinha consisteix en la capacitat creada tecnol�gicament i gen�tica (i amb l'ajut d'algun especialista en ioga, i en els bruixots mes acreditats de l'Amazonia) d'aturar el temps uns breus instants (s'ha aconseguit assolir el n�mero Pi, de segons, o sigui 3'1416 segons) en determinades circumst�ncies emocionalment complexes i determinants. No parlo ja del penal decisiu d'una final de futbol, ni tan sols de la decisi� sobre si tallar el cable vermell o el blau per part del desactivador d'explosius, parlo de la decisi� d'enviar o no un mail comprom�s amb paraules com rencor, enyor o fantasma; parlo del moment decisiu en qu� veus n�ixer el teu fill, tot ple de sang, i vols poder parar el temps i sentir, descriure, notar la sensaci� que el temps i la vida van fent el seu curs; parlo del moment en qu� al poeta li resta un mot escap�at entre els llavis, el paper i la finestra, i no sap qu� fer-ne.

El poder d'aturar, un instant, i fer fins i tot reversible l'instant del que venim. El poder vindr�, per� amb ell la publicitat i els poders tecnol�gics (les majors del cinema, les marques que tots coneixeu de teles, c�meres digitals o ordinadors) el faran servir per a vendre't, a tu, s�, s�, a tu, un preu barat del servei a canvi de cedir bocins de vida per espectacles audiovisuals en 3D.

Vendries 3'1416 segons que jo vulgui de la teva vida, els vendries a canvi d'una paradinha espai temporal, en la que tot el m�n calla al teu servei?

Qu� valen tres segons de vida? I qui t� el poder de comerciar-hi i quina assemblea de poders pol�ticoempresarialsocial ha de reunir-se per definir quins 3'1416 segons tallem de Hitler, d'Stalin, de Karadzic, i dels terratr�mols i de les inundacions, i de la mort propera que no volem assumir?

El temps tamb� val? Nora Baum va adonar-se'n i els 40 minuts esperant a la caixa d'estalvis li van valer la pena. 3 segons poden compensar 40 anys? i 60? i 90?

La belleza es tu cabeza

favaritx — Dij, 31 Jul 2008 08:57:03

La belleza es tu cabeza. Aquesta frase est� escrita en grafitti en diversos carrers de la ciutat de Barcelona. En b�sties i papereres. Qui ho ha escrit? Per qu�?

Doncs aquestes s�n preguntes equivocades. �s molt important no equivocar-se en les preguntes, perqu� desvia l'atenci�, genera respostes in�tils o inexistents i fa predre temps, i quan has de fer les preguntes bones ja no queda energia ni veracitat ni ganes, en la resposta.

La q�esti� �s la frase. Una bona frase �s com un martell o un jard� ordenat o una pluja oportuna, o una mar calmada o un caf� en el bar adequat a l'hora convenient, o el punt i final a una conversa.

Una frase �s un punt ben situat, en un relat. Una frase ha de ser prou forta per no caure i prou amable per poder-hi passejar i trobarhi, amb el temps, uns quants matisos, portes secretes, passadissos, llocs ombr�vols i altres espais ben lluminosos i met�l�lics, o de fusta.

La belleza es tu cabeza, em sembla una gran manera de tacar Barcelona, mentre prens un caf� la veus pintada, ja n'he vist mitja dotzena. En faria una trena, dels llocs i moments on ho he vist, i segur que s�n casuals, per�... mentre passejava amb un amic cap a la platja, ahir prenent un t� gelat, fa uns mesos sortint de copes una nit.

La frase �s el neix, creix, es reprodueix i mor de les literatures. La frase �s una invitaci�, una provocaci�, evidentment una certa limitaci�, entre punts, o entre espais, o entre els marges d'una paperera.

Podem escriure m�s frases al carrer? On s�n les provocacions, on �s el "prohibit prohibir" del segle XXI? On �s la creativitat, nom�s a les ag�ncies publicit�ries? T'imagines que despres de tot plegat "la belleza es tu cabeza" fos una campanya encoberta de publicitat d'un champ�? +

Em faria r�bia, pena i buidor, comprovar-ho, espero que no sigui aix�, per� francament, amics i amigues, nom�s ens queden les frases. Comprar un rotulador negre prou gruixut i lluitar amb una sent�ncia, tres o quatre paraules ben col�locades, ben fortes, ben clares, sense por. I si no en tens de teves, reproduir-ne d'altri.

Jo em quedo, entre mil d'altres, amb all� de Gandhi de "ull per ull i el m�n es quedar� cec".

Quina �s la teva frase? La pintar�s a la paperera o a la b�stia, o en un tros de cartr�?

Mehldau

favaritx — Div, 18 Jul 2008 09:42:42

Qu� �s realment dir ad�u? Quina gran mentida, quan la ment i el record segueixen reconstruint el detall de com ens treiem la roba...

Estem encara capficats en centenars d'anys i de in�rcies enrere en el temps, quan el temps mateix ha demostrat ja que es pot recargolar capriciosament i ens invita a jugar amb el record, el passat i el futur com un io-io, com un gat que doni voltes sota una taula mentre es mira la balconada.

Val m�s comen�ar a assumir que no ser� mai dit ad�u perqu� et queda impregnat un grapat de grapes i de gr�cies i de goles i de ganes i de goigs... et queda i �s bo que quedi i es vagi encadenant -tot i que la cadena no �s, per a mi, una bona met�fora- amb els nous moments que hi ha a la cantonada, a la propera coneixen�a, al proper llibre per obrir.

I no fer un drama, i deixar sempre que l'aire respiri i que els ulls es trobin sempre que puguin, i tal vegada com deia aquell, la felicitat es troba no buscant-la i per tant l'amor es mant� tan sols no pensant en mantenir-lo a tota hora. B�, tal vegada, perqu� estic de vacances i penso m�s lentament o m�s alliberadament, potser, no ho acabo de saber.

Dubto. Potser s� que es tanquen les portes i no hi ha d'entrar ni llum ni aire i anar fent. Per� de seguida torno al raonament inicial i veig al meu voltant fotografies, papers, m�siques: volem mantenir el passat! aix� si que �s antic i ancestral, i cada vegada ho podem fer millor tot i que mai sabrem imitar prou b� les recargolades i precioses formes amb les que la mem�ria agafa el passat i en fa un tros de platja i sorra, una estona d'ombra, aquella car�cia repetida i multiplicada sobre el temps, la manera com la mem�ria reviu i recull i amplia fins a Saturn els delicats instants i les frases i els silencis, i cap programa d'edicio d'imatge i so sera capa� de crear una fascinant simfonia com la que la mem�ria ens brinda, gr�cies o malgrat als seus prejudicis i imatges previs, gr�cies o malgrat als filtres... �s aix�, segueix a la ment, i per tant, com deia al principi, fora absurd entendre que existeix l'ad�u. Ni tan sols seria bo pel cutis, ni pel colesterol.

Aix� doncs, que la simfonia es vagi enriquint i tan de bo tinguem l'encert, i les vacances en s�n un bon plat a taula, de seguir servint-nos de Brad Mehldau, de Fav�ritx, de Richard Ford i de les nostres mirades i els caf�s amb llet a mitja tarda.

Una hist�ria d'Amor

favaritx — Diu, 22 Jun 2008 11:56:43

Any 2069. El Decret d'Unions Obligat�ries, DUO, del ministeri de l'Amor �s vigent des de fa setze anys. Estableix, com �s conegut, que les parelles sentimentals duraran cinc anys com a termini m�xim.

Per� el Chiang Chaib i la Daniela Vorsk s'estimen, i dem� es complir� el termini. Els seus xips aix� ho constaten, no poden fer res, no poden treure-se'l ni trencar-lo. O si ho fan, en vint minuts la policia de l'Amor els anir� a buscar.

Viuen a la comarca eurasi�tica del sudoest, amb d'altres parelles i fills d'ells i de parelles anteriors.. Es clar, perque en la seva traject�ria, tant ell com ella porten quatre parelles anteriors (que els van durar dos anys, quatre, mig, i tres, no en aquest ordre, i per tant totes legals).

Ara no, ara s'estimen, s'estimen des de la pell, s'estimen cada cop que es creuen la mirada al carrer, dins la nau, al centre productiu, al forum ciutad�, al llit rod�. S'estimen sense xip, s'estimen sense hores ni dies ni decrets. No estableixen un DUO, s�n UN, s�n un projecte, una il�lusi�.

Volen seguir fent truites de patata junts i junts escriure les reflexions sobre les emocions de la vida, volen escriure cada dia un conte pels seus fills, volen tamb� crear, compartir, volen seguir penjant quadres i regant flors, volen seguir magnetitzant l'ambient quan es fan una de les seves abra�ades terap�utiques, apretant pit amb pit, acoronantse els clatells, besantse el coll, olorantse, i despres mirant-se, encara abra�ats uan estona llarga. Volen seguir fent l'amor asseguts un davant l'altre i suar junts i dir-se "fes el que vulguis" i corre's ara un, ara l'altre, en un crit intens i despr�s restar junts al llit i tornar a comen�ar...

En una d'aquestes mirades que deia abans , i ara em perdonar� l'estimat lector, sobretot aquell que no cregui en aquestes coses, aquell m�s racional, aquell que espera sempre un plantejament, nus i desenlla�, aquells que ho volen clar i que desconfien del caos, deia que en una d'aquestes mirades els seus xips es descomposen. S�, sembla que no pot ser, per� el seu xip (que estava apunt d'advertir al ministeri que se'ls acabava el termini) queda permanentment instal�lat en els quatre anys i quasi cinc... i per tant les bases de dades no els penalitzen.

Per� tots dos decideixen que no ho volen aix�. Avisen els amics i avisen els mitjans de difusi�. Agafats de la m� van junts a la seu central del ministeri de la Veritat i al taulell, on una funcion�ria antip�tica els at�n, li diuen en veu alta: li comuniquem que trenquem el decret, i es miren als ulls i de sobte tot l'edifici, amb els seus bancs de dades, comencen a petar, esclatar, en focs d'artifici, i el ministre es veu obligat a dimitir, mentre en la intimtat es sent feli� de poder estar molts m�s de cinc anys amb el seu n�vio.

Avui, doncs, any 2069, l'amor torna a ser desprogramat. Molts i moltes no ho diuen per� pensen, en privat: estic perdut, no s� quan durar� el meu amor. Molts, s�, es senten buits, desprotegits, plens de por. Es viu millor amb la programaci�. Sabent que una hora dura seixanta minuts i no el temps que tu vulguis posar-hi.

Potser s�, per� el Chiang i la Daniela s'estimen sense xips, sense temps, sense buscar amors eterns, perqu� el seu va m�s enll�. Cada cop que es miren als ulls profundament, una espurna profunda els connecta amb all� que cap ministeri, cap decret, cap funcionari, cap rellotge ni cap dificultat pot tapar: l'Amor.

Aigua

favaritx — Dij, 19 Jun 2008 11:03:14

La insensata va prendre un bany a casa. Li venia de gust, despr�s d'un dia de feina en una caixa registradora del Caprabo, aguantant a gent pesada i a jefes que li traslladen les seves frustracions amb ordres absurdes. Va posar un vinil dels Air al tocadiscs, es va posar un munt de sals de bany a l'aigua, ben t�bia, i hi va afegir abundant sab� i escuma, amb la que es va anar recorrent el cos suaument. De sobte,

l'aigua es va comen�ar a refredar molt r�pidament, i es van apagar tots els llums de la casa i del barri, la m�sica d'Air es va transformar en un seguit de crits angoixants de nena torturada. Es va comen�ar a sentir una alarma i un llum intermitent vermell va emergir de sota de la banyera, i aquesta llum va mostrar a la insensata el color que havia adquirit l'aigua: un roig de sang coagulada... en aquell moment �s quan es van comen�ar a desplegar, a irrompre, claus que sortien de les parets de la banyera, que li van perforar l'esquena, el cul, les cames, el clatell... Ja no es va poder moure m�s.

I una veu d'home va comen�ar a repetir: ab�s d'aigua, ab�s d'aigua, ab�s d'aigua, sanci� greu, sanci� greu, sanci� greu, mentre la sirena creixia en intensitat, els crits tamb�, i a poc a poc s'anaven desfent les parets de la cambra de bany i irrompien quatre homes enfundats en uniformes negres de bucejador, amb el cap totalment tapat excepte els ulls, i agafen la insensata amb quatre arpons i la introdueixen en una bossa negra com el seu vestit, ella mig morta, gaireb� ha perdut la consci�ncia.

El seg�ent que recorda �s la taula d'operacions i una llum blanca cegadora zenital que l'enfoca. Li estan cosint les ferides. No nota res. Tot seguit la condueixen, nua, a una sala buida, blanca, on nomes hi ha una butaca blanca. Li injecten un l�quid verd i li mostren durant dues hores imatges de la sequera al m�n.

Ella creu, nota, sent, que la seva ment es va eixugant, i la sang. S�, li estan fent treure, expulsar, un munt de l�quid. "L'aigua que has malgastat", li diu una veu en off com la del que abans deia "sanci� greu, ab�s d'aigua".

�s llavors quan sense adonar-se'n entra en un camp de concentraci� subsahari� on s'hi passar� els propers set anys i aprendr� el que costa portar aigua des de la font al poblat (vint quil�metres diaris d'anada i vint de tornada), qu� vol dir 55 graus de temperatura, qu� vol dir gana, que vol dir sequera.

La seva hist�ria �s triada com a exemple i apareix en les revistes de propaganda, diaris i noticiaris audiovisuals oficials.

Passat el temps, la insensata torna a ser a casa seva. I despr�s d'un dia de feia aguantant a gent pesada i a jefes que li traslladen les seves frustracions amb ordres absurdes, decideix que vol relaxar-se. Arriba a casa, es posa un cd d'AIR, es treu la roba i es prepara una ratlla de coca. De sobte...

Voltes en una esfera

favaritx — Dil, 16 Jun 2008 11:10:24

Es va apuntar a un curset per aprendre a orientar-se, per� es va perdre quan anava a la seu del curs. No �s una broma.

La Metodologia de l'Error paradoxal de la Universitat de Massachussets i Oxford (MEMO) ha advertit fins a disset paradoxes reals instal�lades c�modament al sof� de casa teva:

Una de les paradoxes s�n els programes de foment de la lectura des de la televisi�, dignes d'estudi, o b� la tan generalitzada afici� dels diaris de parlar d'internet... Els del MEMO ho comparen amb un metge fumant-se un cigarret (negre sense filtre) exigint al pacient que no fumi.

Tamb� crida l'atenci� del MEMO (no dir� els disset casos, voltros mateixos en trobareu i els podeu afegir tot seguit) les campanyes de foment de la conducci� segura en TV tot just abans del gran premi de Formula I.

El MEMO tamb� creu que fa molta gr�cia que una exposici� sobre l'aigua es faci sense saber-la canalitzar. O sigui, que es parli d'aigua sense voler-la massa, a l'aigua. �s com l'amor dins un pl�stic.

Altres situacions MEMO. llenties de primer, cuixa de be rostida de segon, past�s de xocolata per postres, i un caf�...amb sacarina.

En tenim unes q�antes m�s: cada vegada que els ecologistes demanen preservar les platges verges i expliquen quines platges, amb fotografies detallad�ssimes de la seva ubicaci�...

No acaba aqu� la cosa: les bodes pel civil que acaben reproduint tot el cerimonial de les que es fan per l'esgl�sia, el gust per fer exposicions sobre la immigraci� i el multiculturalisme en centres de cultura molt multiplurimegainterculturals, ubicats en barris amb immigraci�, i sense la participaci� d'aquests barris.

Tamb� fa riure als MEMOs que un brit�nic es gasti unes quantes desenes de lliures per viatjar a una ciutat on trobar� reproduits (com port aventura per� suposadament en s�rio) els seus pubs, els seus horaris, el seu idioma, la seva gastronomia favorita, i un munt m�s de compatriotes al mateix lloc. Un dia un es va despistar i va fer vacances...cap a Anglaterra! (a la inversa, per� tant era: qu� m�s d�na cap on donis la volta dins una esfera?).

No us vull avorrir, perqu� tamb� l'informe recull el bonic cas dels correus electr�nics massius reivindicant la llibertat individual contra l'ab�s de la tecnologia... tot all� de la pau, el bon karma, la comunicaci� personal...

I fa gr�cia veure un munt de llibres sobre com aprendre a llegir (ja ho estic fent, si l'he comprat, no?) i manifestacions de feministes reivindicant igualtat i normalitat i no permetent-hi la pres�ncia d'homes, o bars "d'ambient" on es van confer�ncies sobre com trencar els guettos...just despr�s de penjar la bandera multicolor o pintjar a les roques de Sitges: "platja gay"...

Els MEMO diuen, com a conclusi� "nosaltres mateixos som un possible exemple del que denunciem, perqu� a la nostra Universitat s'hi diu, entre els seus objectius, que "plantejarem sempre les nostres investigacions en termes cr�tics i alhorap propositiu". Per� clar...

Com es d�na la volta dins una esfera?