Elles
Escrit per Favàritx | 28 Mar, 2008Elles seran les últimes. Quan el fum s'emporti tots els blaus, quan els dígits enterrin la raó, quan l'acer esmoli els arbres i el disc dur mati el el tacte tou,
quan els somriures vinguin en xeringues, quan l'aire es vengui en tetra-brik, quan les melodies nomes siguin un record, quan la música esdevingui un endoll, quan l'aroma es vengui a les farmàcies...
Elles, senceres, sinceres, mentideres, prostituïdes i reines, perdudes, retrobades, gastades però fermes, jonc que no es trenca, senzill i tendre, que mai no és mesquí; elles, escolpides, escupides; elles, que obren guerres i signen la pau, que dibuixen sense colors, que paguen sense diners, que moren, sense taüt, i que reneixen, sense permís.
Elles, les paraules, ens quedaran. Restaran. No sé si només digitalitzades, sense llibres, sense paper. Potser fins i tot sense forma, dins el cervell, dins la ment, dins la història, dins la vida. Amb la vida. Per la vida.
