Cada vegada que apropo la boca i el nas al got de vodka el cor comença a bategar-me més fort, i abans de començar a tastar el licor ja noto com els glòbuls vermells es revolten, els ulls em criden i les mans volen correr, com se m'exciten tots els porus. I llavors, bec.

 (Segueix)

Hi havia una vegada un poble llunyà perdut entre muntanyes, on es feia bon vi i presumia dels millors fusters. Era un poble on ningú mai no s'enfadava. Un bon dia hi va arribar un home estrany, lleig, alt com un Sant Pau i amb les celles d'enfadat. (Segueix)

Al centre Pompidou de París s'hi exhibeix un cub amb l'interior fet de miralls. Què reflecteix un mirall davant l'altre? A la universitat de Massachussets han assajat posar miralls allà on fins ara hi havia pantalles de TV, en diverses llars de la ciutat. El resultat:

 (Segueix)

Arrib a ca meva cansat, intent descordar-me les sabates. No puc. Intent descordar-me la camisa, no puc. Vaig a la nevera a beure aigua, no s'obre. Intent engegar la tele, no puc. Sorprès, opto per obrir una ampolla de whisky, no hi ha manera. (Segueix)

Recepta de desintoxicació urbana:

1.Atura't davant la porta de l'escola i mira els al·lots de primària jugant al pati, mira com aquelles dues nenes juguen a xocar les palmes de les mans, com els nens es parlen, com corren i com criden.

 (Segueix)

En l'inici dels solstici, el lliri sobre el ciri inicita al vici. Les paraules i l'economia: la lletra "i"és la més ecològica, gasta menys espai, mensy tinta, i menys paper, en ser impresa. Juan Ramon Jimenez qüestionava la diferència entre g i j, i ara el CURT (Centre d'Ultimes Reduccions de Tamanys) obre tota una finestra, o millor dit, l'entreobre:

 (Segueix)

Defensar una tesi i després la contrària. Preparar-se arguments en favor i després haver de parlar en contra. Açò són exercicis clàssics de les facultats de Dret o Ciències Polítiques. El que ja no és tan clàssic és defensar alhora les dues posicions. Però res no és impossible, en política:

 (Segueix)