No era nova, hi havia les mateixes cantonades, prostitutes, burguer kings, cotxes esclafant coloms, i edificis tapant el sol a trossos. I no era una ciutat, era un munt de bars, nans oferint loteria, porras, bocata calamares, turisteig, i també poblet. No és ciutat, és poble! és un poblet, on es tira molt be la cervesa des del surtidor, fresqueta. Ep, et poden clavar dos euros i mig per un cafè amb llet en una terrasseta. Sí, tal qual. O més, dos euros i noranta cèntims.

Però és que per sota dels palaus parlamentaris hi ha uns soterranis, que condueixen directament des de Mó a Madriz, passant per... a saber, Badalona, Gràcia, Sants, Joaquim Costa, Carretes, Carrer del Carme, Mascaró, Joaquim Pou i Carretes Bis...

Però els soterranis són l'avantsala dels bars nòrdics com l'Olsen, calle Prado, 15; són l'avantsala de La Caixa, enfrente del poder, no faltaría más, oyes. I a partir d'aquí, el cel ben gran quan et despertes a ...pongamos que hablo de... Doncs sí.

T'hi despertes i descobreixes el silenci previ a la guerra, a la selva, al soroll, a l'ambulància, als policies que tallen el trànsit o al SAMUR atenent un infartat a la plaza Santa Anna, on hi he vist Mario Gas entrant al teatre. Invasió de catalans? Ens acullen millor que a Barcelona mateix?

Madrid, des dels carrerons ha passat a ser la més barcelonina de les no-ciutats, Barcelona, la més Londres brutenca de les no-ciutats... Madrid més mediterrània, Barcelona més allunyada no sé cap a on.

Però no era això, perquè el protagonista del llarg viatge el que volia i sabia i tenia ben endins eren persones, cors grans, i grans mirades, allà ben resguardadetes en un trosset de cel darrera el Sol (la plaça9) i ben aprop d'allà on es mostren les il.lusions acabes d'estrenar. A ca vostra, a ca nostra. Que no té nom de ciutat, té nom de persona. Sempre de persona.