l'aigua es va començar a refredar molt ràpidament, i es van apagar tots els llums de la casa i del barri, la música d'Air es va transformar en un seguit de crits angoixants de nena torturada. Es va començar a sentir una alarma i un llum intermitent vermell va emergir de sota de la banyera, i aquesta llum va mostrar a la insensata el color que havia adquirit l'aigua: un roig de sang coagulada... en aquell moment és quan es van començar a desplegar, a irrompre, claus que sortien de les parets de la banyera, que li van perforar l'esquena, el cul, les cames, el clatell... Ja no es va poder moure més.

I una veu d'home va començar a repetir: abús d'aigua, abús d'aigua, abús d'aigua, sanció greu, sanció greu, sanció greu, mentre la sirena creixia en intensitat, els crits també, i a poc a poc s'anaven desfent les parets de la cambra de bany i irrompien quatre homes enfundats en uniformes negres de bucejador, amb el cap totalment tapat excepte els ulls, i agafen la insensata amb quatre arpons i la introdueixen en una bossa negra com el seu vestit, ella mig morta, gairebé ha perdut la consciència.

El següent que recorda és la taula d'operacions i una llum blanca cegadora zenital que l'enfoca. Li estan cosint les ferides. No nota res. Tot seguit la condueixen, nua, a una sala buida, blanca, on nomes hi ha una butaca blanca. Li injecten un líquid verd i li mostren durant dues hores imatges de la sequera al món.

Ella creu, nota, sent, que la seva ment es va eixugant, i la sang. Sí, li estan fent treure, expulsar, un munt de líquid. "L'aigua que has malgastat", li diu una veu en off com la del que abans deia "sanció greu, abús d'aigua".

És llavors quan sense adonar-se'n entra en un camp de concentració subsaharià on s'hi passarà els propers set anys i aprendrà el que costa portar aigua des de la font al poblat (vint quilòmetres diaris d'anada i vint de tornada), què vol dir 55 graus de temperatura, què vol dir gana, que vol dir sequera.

La seva història és triada com a exemple i apareix en les revistes de propaganda, diaris i noticiaris audiovisuals oficials.

Passat el temps, la insensata torna a ser a casa seva. I després d'un dia de feia aguantant a gent pesada i a jefes que li traslladen les seves frustracions amb ordres absurdes, decideix que vol relaxar-se. Arriba a casa, es posa un cd d'AIR, es treu la roba i es prepara una ratlla de coca. De sobte...