Va emportar-se un llibre de la biblioteca i a casa el va llegir, tot marcant-lo amb tres rotuladors fluorescents (altrament dits "fosforitos", i perdoni'm senyor Fabra, però la cosa està fatal) verd, groc i rosa, en funció de si trobava les frases maques, lletges o no les entenia.

I així successivament amb uns quants llibres. Fins que la bibliotecària va adonar-se'n, li va retirar el carnet i la van multar.

Ella va sentir-se molt humiliada però tot un seguit de lectors de la biblioteca li van donar suport. Havia aconseguit destil·lar els textos. Però els autors també es van mobilitzar: és intolerable que es simplifiqui els nostres textos amb tres colorets, cal comprendre la complexitat, només s'expliquen arguments completant la unitat, que inclou el que agrada, el que no agrada i el que no s'entén.

Es van crear dos bàndols, es van fer debats acadèmics i també llançament d'ous, els grans intel·lectuals van opinar, molts lectors van fer boicots, i es va instaurar el símbol del rotulador de colors com a logo d'un dels sectors, i el de la paraula "text net" sota fons blanc, com l'eslògan dels altres.

La nostra protagonista va ser invitada a resoldre el contenciós escrivint un llibre on no calgués subratllar-hi res, el llibre dels llibres, el gran text net i alhora ple de colors virtuals, des del negre del text al blanc dels marges.

Ella s'ho va rumiar i rumiar i rumiar, i al final va presentar-se davant el gran tribunal social amb un sol full. Es va generar un murmuri, a mig camí entre l'espectació i la desaprovació.

Es va seure a la taula va posar-hi el full a sobre... i quan les televisions van fer un primer planol del moment es va constatar que el full era en blanc!

I ella, tota digna va dir: jo ja he escrit el que volia, ho tinc a casa i allà es quedarà per a mi i pels meus amics. De moment no tinc res a dir que pagui la pena fer tallar uns quants arbres més de l'Amazònia. Si vostès sí que volen dir-hi la seva, aquí és el primer full. Jo prometo una cosa: ara només marcaré colors als llibres que abans hagi adquirit. I no només això, sinó que en retallaré trossets de fulls, faré avions amb alguns altres, i si convé cremaré trenta pàgines que hagi marcant en rosa, i en faré una performance.

Dit això, es va generar un altre debat immensament eteri, absolutament buit (com són els bons debats de fum) sobre si és tolerable retallar llibres o cremar-los i fer-ne performances.

Mentrestant, el full es va quedar en blanc sobre la taula. I una senyora major que passava per allà se'l va emportar.

Sí, la senyora hi ha escrit el que ha volgut.

No, no explicaré què ha escrit perquè no ho sé, però sé que ha escrit, i ja en tinc prou.