Terrorisme
Escrit per Favàritx | 3 Jun, 2008- Havia de muntar una taula i va perdre una peça metàl·lica per a posar-hi les potes. Va sortir al carrer, decidit a trobar la peça i amb bon ànim. A la ferreteria del barri, no en tenien.
Va fer camí cap a una altra de més grossa, tot fent una passejadeta, però pensant: per un tros de ferro...ja perdré una hora. A la ferreteria més gran i completa tampoc en tenien, i van maleir la fàbrica de mobles de nom estranger i quatre lletres on s'havia comprat la taula: fan peces exclusives.
En un atac de paciència i ganes de resoldre el cas, agafa el cotxe i se'n va a la fàbrica, als afores de la ciutat. Aguanta retencions de vehicles i semàfors.
A la fàbrica, s'adreça amablement al noi de la secció de recanvis. El noi l'interroga durament: quan va comprar la taula? té el rebut? com es deia el model? I ell no se'n recorda, fa set anys. El noi del taulell el mira com si fós un perillós terrorista: qui té encara a casa una taula de fa set anys? Està descatalogada, o si més no, no la troba a l'ordinador i, per suposat, no es guarden peces de recanvi de quelcom de fa set anys, només faltaria!
(al costat, un senyor es desespera perquè ha fet un viatge d'una hora d'anada i un de tornada per a un recanvi i la estúpida adolescent que l'até encara li recrimina que abans no hagués trucat i demanat per la secció correcta, suposo que deu ser la de doneu-me-les-peces-de-recanvi-del-puto-moble-que-m'heu-venut).
Li recomana, el noi, que vagi a la secció de taules i pregunti. Ell, estoic però ja cagant-se -una mica, i en veu baixa- en la mare que va parir la fàbrica, comença el tour, el recorregut obligatori per les seccions de menjador, cuina, infantil, roba de la llar, cambres de bany, gots, plats i plantes, esquivant a parelles discutint, famílies amb nens que criden, iaies que estorben enmig de tot...
El noi de la secció de taules rep tota l'explicació. També se'l mira com un perillós terrorista. Li diu que no, la taula ja no es fa. Això sí, es poden veure d'altres taules molt semblants, molt, però amb alguna peça canviada. I per suposat, la peça metàl·lica no existeix. No se'n fan.
El noi de la secció de taules li recomana que compri quatre potes noves...al mòdic preu de 60 leuros! Però quan la proposta obté una cara de pre-assassinat per part del nostre protagonista, el noi de la secció de taules (amb cara d'empanat, d'estar en un núvol de chill out i porros) li ofereix la opció de dos cavallets metàl·lics. Això sí, les potes de la nostra taula protagonista ja se'n van a fer punyetes, i la taula anirà més baixa, d'alçada.
Total, que vale, que d'acord. I ara toca anar buscar les peces al passadís onze, secció cinquena, en un immens magatzem orwellià on s'hi perden famílies senceres, on hi ha una noia japonesa buscant-se ella mateixa per GPS, l'Elvis Presley perdut, Bin Laden amagat, i restes del paleolític, de tan enorme que és.
Total, nou euros, cua a la caixa, sortir del parking, tornar a patir retencions i embussos. Arribar a casa i... muntar el cavallet metàl·lic... No encaixen els cargols i un d'ells ni tan sols correspon al cavallet!!
Llavors agafa les peces metàl.liques i una bombona de butà, torna a la fàbrica i fa servir el seu nou vehicle de cotxe bomba contra l'enorme edifici de colors vius i quatre lletres. tot salta pels aires mentre el nostre protagonista pensa que ha fet un gran servei social evitant a tantes famílies haver-se de comprar un moble de nom-insult tipus "klen kaikonen", i passar la resta de les seves vides muntant tubs als seus cervells urbans, cargolats amb el temps perdut, lligats amb les misèries familiars i reforçats amb recanvis inexistents.
I a sobre, arriba a casa i es troba aquesta notícia
Es comprensible la senyora emprenyada que pateix el pobre consumidor.Sols hi ha un petit detall que sobre :una iaie que sobra en mig de tot..... Donç es una potencial victima tambe del sistema.I..fer-la explotar tambe junt amb tot el magqatzem es una barbaritat.