Ridícul
Escrit per Favàritx | 21 Abr, 2008- Se'l va mirar amb uns ulls brillants, d'atracció que es volia fer evident amb la mirada. Estaven sols en un racó de la llibreria. Ell va notar la mirada al clatell, es va girar i, gratament sorprès, li va correspondre amb un somriure invitant-la al contacte. Ella va notar com un calfred li corria per l'esquena i, de sobte, un convidat imprevist ho va alterar tot: preeeep, se li va escapar un petarró, a la nostra protagonista.
Ella es va quedar immòbil, vermelles les galtes, suor a les mans, amb un munt sensacions alhora ("aaaaah, quinavergonya, compotserquesemescapiunpetjustamentara, araqueellmhaviamirat, mirademantenirlacalmaetsadulta, peròellhohasentitisegurquepensaquesocunamarrana, aixonohoremonto, menvaigoemquedo?, lisomricoserapitjor?, mentirounaltreimarxo?), però quan encara intentava coordinar pensaments i decisions, es va sentir:
proooop! un altre pet. En aquest cas d'ell. Sonor, potent, més breu i més greu, sonorament parlant.
A partir d'aquí, una rialla oberta, compartida. La d'ella, d'alleugiment, la d'ell, de complicitat atrevida. La resta de la història: un cafè compartit tot sortint de la llibreria, comparant les novel·les triades i descobrint complicitats literàries, musicals i emotives. Un seguit de trobades, una relació de parella, vaja.
Cada cop que celebren l'aniversari de quan es van conèixer, ho fan amb un bon plat de seques amb botifarra i carxova, i una tarda petanera. A més, han enregistrat una web (www.cupidocurios.cat) on s'hi troben altres inicis de parella "políticament incorrectes" (en una platja nudista; robant cd's al corte inglés; enfadant-se en una discusió de trànsit; fent un streap-tease en un after hours...en teniu alguna??).
La banda sonora de la seva vida, òbviament, són Els Pets. Estan enamorats del teatre de l'absurd, llegeixen tota la literatura escatològica (creixent, per cert), eviten tota referència a les bones maneres o el protocol. S'han convertit en experts en el concepte moral del ridícul i les seves implicacions psicològiques. I cada cop que celebren l'aniversari posen a prova el seu sentit del pudor, sorprenent-se, qüestionant, també als amics, això tan important, trascendent, solemne i alhora tan estúpid que es fa dir "honorabilitat, correcció, tacte, prudència i pudor".
El seu cas és un viu exemple que l'amor no només no té edat sinó que no fa mai pudor, que l'amor també pot anar -i funcionar- de cul, i que si "por la boca muere el pez", "per l'anus va néixer un bes".
...i això és pet, això és un fet, i aquest conte ja està fet.


magnífic! si es sentit de's ridícul el tenim massa gelós fora pudors i prejudicis, són barreres absurdes.
que consti que no es un al.legat per s'alliberament de flatulènciaes a tothora i moment,