En Rodolfo fa que de les pel·lícules el guió de la seva vida. I quan s'ha de declaurar a una noia, necessita una música de fons com a les pelis, i s'emporta un ipod amb altaveus per a vestir l'escena.

 (Segueix)

Se la va trobar dormida amb els llençols desfets

damunt les cames, un mugró apareixia entre els braços,

delicada, tendra, somiava...amb ell.

 (Segueix)

El goig immens de sentir la samarreta al pit, i veure com brilla el parquet esplèndid, amb els retalls de color groc i lil·la elegantíssims al centre de la pista i sota les dues cistells. Ets el base de l'equip, i per tant tens l'espectacular visió de tot plegat que et confereix el fet de començar cada jugada. (Segueix)

El centre BOBO (Boureau of Binary Ontology) de la universitat de Massachussets acaba de publicar un estudi segons el qual a partir del 2066 l'humanitat dita occidental entrarà en un camí de no retorn de l'estupidesa humana. I ho argumenta: (Segueix)

Per fer la vida més còmoda i evitar males interpretacions, en 2046 va ser l'any que es va posar en marxa el CINE (Cinema Interpretatiu de la Narrativitat Eloquent) que, com bé sabeu, va consistir a traslladar immediatament a imatges tot allò llegit per part d'algú a qui se li aplicaven uns sensors cerebrals. (Segueix)

A la mateixa hora que ha d'esclatar la bomba, algú té dubtes sobre si fer una pregunta compromesa que pot evitar-ho.

A la mateixa hora que algú s'acomiada en solitud, l'amic íntim dubta sobre si trucar-lo o no.

 (Segueix)

Hi havia una vegada una dona cansada de pensar. Va repassar un dia a l'atzar, un dimarts, i tot sumava 453 vegades pensant, del matí a la matinada. Pensar per què dir, per on anar, per com fer veure pensar com dir, perquè anar, per si cal fer veure o dir a reveure...Pensar, repensar, pensimentalitzar, pensadament, arrepensar, pensivolejar... (Segueix)

Hi havia una vegada un barrufet rondinaire a qui tot li semblava malament, trobava injusta la feina que tenia, creia que els seus amics eren poc generosos, despreciava al seu germà i trobava que a la tele només fan escombraries.

 (Segueix)

Mentre vaig, tu vens, i ens creuarem en un punt imprevist,com el lloc on caurà la gota, i aprendrem a trenar la casualitat per d'aquí fer un altre camí que anirem pintant en un paper en ceres de colors. (Segueix)

Extractes de la vida mateixa:

- Recordaré tota la vida el mastegot del mestre quan ens va dir que pintessim en un paper la tortuga de color vermell i jo la vaig fer verda. No se m'oblidarà mai.

- Un fill meu amb onze anys em diu que no puc entrar a la seva habitació, com em diuen que li va passar a una amiga, i del mastegot que li cau se li treuen les ganes de tanta tonteria...Home, ja, amb onze anys, per favor!

 (Segueix)

Quan ets un fiet i jugues amb ses teves cosines ets, sense saber-ho, gairebé al cim del goig invisible, de la felicitat pura, de l'essència de la vida. Després comences a pensar què fas, i perquè ho fas, i la felicitat ja es defineix, se li posen noms, etiquetes i adjectius. És una altra manera d'exercir-la, de mirar-la.

 (Segueix)

Una empresa sueca d'energies renovables ha calculat que els i les que ronquen poden generar, cada nit, una quantitat d'energia equivalent al consum de tres hores en una vivenda on hi visquin quatre persones. (Segueix)

Camina de pressa pels carrers de la ciutat gran, assumeix els sorolls, els semàfors i les gentades. Assumeix els costos i camina de pressa. Fins que un dia s'atura i s'asseu en un banc. I allà s'hi queda. (Segueix)

Vull retre l'homenatge que es mereix la publicitat que ens visita cada cop més sovint, mal anomenada spam, en aquest i d'altres petits espais de la xarxa. Un homenatge per la seva sagacitat, enginy i capacitat d'atreure nous clients, oferint productes i serveis d'interès, a baix preu i d'accés directe. Aquí va el meu homenatge: (Segueix)

"Me odiáis porque represento todo aquello que calláis en vuestra vida diaria". Un col·lectiu cultural de Madrid ha penjat cartells amb la cara de l'anomenat monstre d'Amsteten (l'home condemnat per violar la seva filla i tenir fills-nets empresonats a casa) i el lema: "Soy uno de los vuestros". Em vaig llegir frases del manifest com la que he posat al principi.

 (Segueix)